De quin color em deuen veure?

Avui, a l'hora de Filosofia els al·lots han inferit que na Gus era cega. Ha estat un co que ens ha fet replantejar tot el que havíem llegit.
Na Gus vol saber si és polida i ho demana a samare. Sa mare li diu que sí, però com que totes les mares ho diuen als seus fills, ella no queda convençuda.
Ho demana a son pare i ell, (què llest)li fa una analogia: li compara la sensació que dóna mirar la seva cara amb la que rep quen menja un menjar molt bo, o olora un aroma deliciós, o sent una música agradable..., o sigui li fa la correspondència amb els sentits que ella pot fer valer.
Als meus alumnes els he demanat que pensin en la seva mare, i en quin color li assignarien en funció de com és la relació que mantenen amb ella. Al principi era difícil, però al final han fet una relació ben pensada: com més fluix era el color era de fluix, o de dolç, o d'exigent el seu caràcter; com més fosc....
També ho han volgut fer amb els seus pares. Ha resultat que en la majoria de casos, segons amb qui feien més temps, era més fàcil que li exigís més, i més pujat era el color. Però no sempre era així. També hem analitzat de quin color "era" la mestra de l'any anterior i hem comprovat que no tots la percebien igual. O sigui que la percepció que en tenim de les persones depèn de les nostres vivències.
No he gosat demanar de quin color em deuen veure.

NOTA: Des de fa anys aplicam el Projecte de Filosofia 3/18, amb el llibre KIO I GUS.
Podeu trobar més informació a la següent adreça:
http://www.grupiref.org/documents/memoria-KIOGUS-per-web.pdf